COMIAT AL PÚBLIC ( resumit)

Un mes d' agost de fa quinze o vint anys, una colla de jovent vam muntar un xou d' equetxos i teatre per oferir-lo al poble ( cobrant, s' ha de dir tot). L`èxit assolit va fer repetir l' experiència uns quants anys successius, fins que aquells joves vam tenir massa feina, massa poc temps i qui sap què.
D' aquelles experiències ens devia quedar alguna cosa a dins, de tal manera que quan vam començar a casar-nos, en comptes de fer comiats de solter com els que fa tothom, vam optar de forma com a natural per fer una festeta on muntàvem una mena d' espectacle teatral, que a més es feia públic ( i gratuït) per a tothom que hi volgués assistir d' espectador.
En xous i comiats hi hem posat els nostres enginy, treball, improvitzacions, cansament, voluntat, ganes, atabalament, empenta, entrega, imaginació. En definitiva, ha estat una suma d' esforços en que tots hi hem posat el millor de nosaltres, i el que n' ha sortit són estones per a nosaltres memorables, amb moments de molt riure i d' altres emotius, representats amb vestuaris, escenografies i decoracions dignes de professionals.
Voldriem que aquesta festa valgui en primer lloc per al que és : des de la nostra estimació desitjar-los tota la felicitat en la seva nova vida; i que valgui també com a homenatge a tots nosaltres per la sana diversió que ens hem donat en aquests anys; i que valgui finalment com a agraïment a vosaltres ( el públic), que sempre heu volgut compartir, encoratjar i aplaudir aquestes "xarlotades", que vam començar sent una colla de jovenots i avui ens hem tornat una rècula de matrimonis.
Gràcies a tots. Fins qui sap quan. ( ara ja sabem quan era: la festa 40 anys)