DECLARACIÓ DEL JOSEP MARIA A LA CARME

Carme, motiu de ma adoració:
Com ha anat lliscant nostra amistat pel senser de l’ amor...!
Amb quina parsimònia hem avançat en el dolç camí de la nsotra estiació...!
Ja no puc per més temps mantenir en silenci l’ afecte que m’ inspireu, ja no puc fer callar més els meus sentiments:
ESTIC ENAMORAT DE VOS.
Vos ho sabeu i us ho haig de dir. De nit, en quedar sol en ma cambra de mon castell, veig a tot arreu la suggeridora mirada dels vostres ulls, la finesa encisadora de vostra figura, els vostres llabis atraents que parlen i somriuen ; i m’ imagino com de bell i formós seràel diaque eixos mteixos llabis em diguin que m’ estimen i són feliços vora meu.
Alguns cops, en els vostres ulls s’ han reflectit una simpatia punyent que, puc gosar aspirar que esdevingui sincer amor? M’ estimareu senyora meva? Serem ditxosos?
Vos, en algunes ocasions, heu mostrat vostre rece vers mi; sembleu no creure en la sinceritat d’ un amor que no assolirà completa satisfacció més que unit-se amb vos pels sagrats i etenrs vincles del matrimoni.
Et prego, estimada meva, que penseu com serà de joiosa vostra vida, vos sereu la meva esposa i mare dels meus fills, futurs reis d’ aquestes contrades.
Si al meu amor sou ben predisposada, us dono compromís i paraula de cavaller de fer-vos la més feliç de les dones, ja que la força arrebatadora de la meva passió ha de véncer les vostres naturals reticències de donzella jove, tímida. Casta i pura.
Des d’ aquest moment espero amb inquietud i angoixa la vostra resposta, però, perquè no dir-ho? També amb esperança , car vos també m’ estimeu oi?