de part de la Carme....

He sentit la necessitat de dir-vos unes quantes coses per escrit i veig els vostres missatges previs. Moltes gràcies a tots !!

En primer lloc l' agraïment no es pot mesurar, però que sapigueu que el meu és inmens per tots vosaltres. Pels que heu estat a l' enterrament, al tanatori, els que no hi heu pogut ésser, però que TOTS fa tres anys i mig que hi sou. Gràcies. He agraït les paraules:" com està ton pare?", "I la teva mare?", " i el Serafí?" " i tu?", "cuideu-vos" .... " " si et convé alguna cosa ja saps..". I he sapigut que podia trucar, que podia deixar els nens, que ho podia tot... perquè tenia molts amics que hi han estat i que jo els he sentit a prop.

I que sapigueu que he pressumit de tenir-vos. Espero que vosaltres també pogueu pressumir de tenir-me a mi.

De manera habitual sóc sincera però aquests dos últims dies han estat per mi sense engany ni mentida. A tots els" t' acompanyo en el sentiment" he dit o he contestat que el meu era de serenor, de pau i d' alegria. Estava contenta per ell. Era el que jo ja feia dies que volia que passés, no per nosaltres . Per ell.

Potser " no queda bé" , però ho he sentit així. Si hagués de justificar-me la meva actitud diria que el dol a la pèrdua ja l' he fet, espaiat en aquest temps en les diverses situacions : al trobar la seva roba, els llocs que he compartit amb ell....
Tot això està escrit d' una tirada de tot cor. Hi podria afegir moltes més coses però crec que no cal, que ja ens entenem.

Carme